La temàtica de la mort no podia ser aliena a un artista de tan emfàtica vitalitat com José Morea. De fet, se n'ha ocupat de diverses maneres en la seua obra, de vegades en imatges feréstegues, o de connotacions perilloses o directament autodestructives; o en altres on manifestava la seua estranyesa davant dels màrtirs. Però sempre sense fer-ne un drama.
Vivint sense por
En el marc de la mostra Moreatón, títol característicament irònic, al Cub del MuVIM, Morea presenta tres taules pintades a Taormina per a la galeria milanesa Arteborgogna, cap a finals del segle passat. Del que es tracta és de la representació de tres mòmies on conflueixen dues fonts d'inspiració prou distintes. D'una banda, evoquen les mòmies i els corresponents retrats de la necròpolis d'El Faium, realitzats a Egipte durant l'ocupació romana, entre els segles I aC i III dC. D'altra banda, remeten a les relíquies dels sants Ambròs, Gervasi i Protasi de la cripta de la basílica romànica de Milà, els rostres del quals, del segle IV, han quedat convertits en concises, però no menys expressives, calaveres.
Per descomptat, com és natural en aquest artista, Morea va a la seua, trasllada el tema al territori de la seua pròpia experiència i, de pas, l'envolta de tota classe d'ornaments i al·legories.
Aquestes peces centrals s'exposen envoltades de grans vinils on apareix reproduïda una àmplia selecció d'imatges, presentades en ordre cronològic, a través de les quals l'espectador pot fer-se un idea de conjunt del que ha sigut fins a hui la llarga trajectòria de Morea, és a dir, pràcticament quaranta anys de pintura. Per cert, aquestes imatges no només desfilen en el temps, sinó que s'estenen també en l'espai. És característic que porten l'empremta dels llocs d'on procedeixen, atmosferes ben diferents, de les quals Morea se n'ha impregnat i on ha treballat: les de Pedralba, Madrid, València, Doñana, Roma, Nàpols, Taormina, diversos enclavaments de l'Orient, Salvador de Bahia, Xiva...
Finalment, el que hi trobem és una confrontació de la mort juntament al repàs i celebració d'una vida. Qui coneixem Morea sabem com de difícil resulta, fins i tot en circumstàncies adverses, no rebre'n una bona dosi d'energia estimulant. Les mòmies, en realitat rostres intercanviables, no transmeten dolor, sinó que inciten a la meditació. I és aquesta meditació la que ens pot dur a la recomanació que hi ha implícita en les imatges dels vinils (però també en la pintura protagonitzada per Nacho Vidal, ell que també medita entre Budes, i que ofereix a tall de propina): que el major pecat és sentir-se viu i no aprofitar-ho amb la intensitat que cal.
Vicente Jarque