HYURO és el malnom sota el qual treballa Tamara Djurovic. Una de les poques artistes que ha aconseguit crear un lloc propi dins de l’àmbit del muralisme internacional en el qual a penes unes quantes dones han aconseguit entrar-hi. HYURO ho va fer, i ha traçat un camí personal, sòlid i sincer, amb la creació d’un cos de treball que l’ha duta a ser considerada com una de les artistes imprescindibles de l’escena de l’art urbà internacional.
El seu treball és alhora íntim i personal, així com públic i polític. Això l’ha portada a desenvolupar un discurs i un llenguatge necessàriament compromesos. Tots els cossos que veiem als seus dibuixos i murals, dones solitàries, salvatges, públiques o anònimes, de vegades entretingudes o abstretes en la performativitat de les seues accions... ens proposen la necessitat d’una autonomia social, ecològica i fortament crítica amb un sistema patriarcal d’organització de la vida. Una xarxa de gestos mínims sota la forma d’un murmuri ensordidor que ens reconnecta amb la terra, amb els cossos, els animals, el conflicte, la regeneració social, amb nosaltres mateixes... amb nosaltres totes.
HYURO no va pintar al carrer; va parlar amb el carrer. Va dialogar amb tot allò que ens envolta i que normalment ni tan sols comprenem. Ens va proposar una conversa amb nosaltres mateixes a través del que ella confessava als seus dibuixos. Ens va proposar un llenguatge propi que permetera escoltar el que les parets havien de contar-nos, amb la idea que els cossos i no els espais són llocs de contrapoder on exercir les formes més belles de cura i justícia social. Ho va fer des de les pràctiques artístiques, tot utilitzant la poesia com a forma i les parets com a camp de batalla. Des de l’extrema i intensa vida pública a les ciutats, o des de l’íntima tragèdia de les vides, HYURO entén i murmura en veu alta que hi ha una mena de bellesa en les accions comunes i en les seues formes. Gestos de reconeixement, on ens enfrontem a l’evidència que allò salvatge és un estat primari en el qual totes podem ser iguals: les persones que veiem als seus dibuixos no són ningú i som cadascuna de nosaltres...
Aquesta exposició és un recorregut, de format obert, per la producció artística d’HYURO a través d’alguns conceptes que travessen la seua obra, com ara l’autorepresentació, la metamorfosi, la noció de col·lectivitat i les accions quotidianes com a actes polítics. Dibuixos, cartells, serigrafies, quaderns, registres fotogràfics i moltes de les seues idees inèdites que podem ara imaginar sense pressa, com si llegírem un quadern de viatge que ens ofereix una perspectiva tan personal i poètica com conscient del món.