El discurs misogin —elaborat per filòsofs, escriptors, sacerdots— ha anat construint un món en el qual elles són éssers defectuosos, immadurs, irracionals. La dona, instrumentalitzada, emmascarada sota succedanis submisos i obedients, és presentada com un ésser silenciós i feble que necessita de la vigilància i el control del baró. Les amazones, les guerreres, les deesses cèltiques, fenícies, maies, hindús i altres prototips de poder, es desplacen de la història substituïdes per identitats femenines esblaimades, mentre la legitimació de la violència contra qualsevol forma de transgressió a aquest model donat perviu inoculada i camuflada en les bases de la societat patriarcal hui.
Sospir maragda reivindica la força de la dona que avança, trenca, crea i creix
«Sospir maragda» reivindica la força de la dona que avança, trenca, crea i creix, i ens crida a convertir-nos en Priyes entregades a la lluita contra la violència de gènere i la desigualtat. Cari Roig ens apodera, i ens recorda que l’art és Vida, Amor, Alegria, i també un instrument per a la transformació social, l’autoconeixement i el cultiu de la pròpia felicitat. Perquè, en definitiva, es tracta d’aconseguir la llibertat responsable, la lliure responsabilitat i practicar l’art de veure —i veure’s— bé. Aquest art que practicava El Petit Príncep quan ens deia que «només es veu bé amb el cor, l’essencial és invisible als ulls».
 
Imatge d'un còmic sobre Priya, heroïna hindú contra la violència de gènere
Aquesta obra és una magnífica síntesi de la trajectòria de Cari Roig, des dels seus començaments en Equipo Límite fins a l’actual treball en Arcoíris Ríe amb les internes de Picassent. Guerrera, poderosa i vibrant, la dona que ens proposa —arrelada a la terra—, sorgeix, s’eleva i s’enfila per a donar el seu fruit arreplegant la calor del sol, donant i rebent energia transformadora positiva, calidesa i amor.