Bernardo Tejedaestén el sentit de la vista cap a la fotografia de cossos nus, la presència dels quals es fa ontològica, al mateix temps que el plànol curt i el detall vetllat incorporen en aquest espai l'acte de mirar i de desxifrar.
Sense passar per la narració, cada retrar es pobla de senyals furtius, d'una incisió, d'aquesta cuasi figura que s'allunya del versemblant sense que, per això, deixem de reconèixer-la. O tal vegada de rememorar-la, De reconstruir-la amb els traços que passegen en la nostra memòria. De sentir-la com a pell.