Poder polític i propaganda no sempre han anat de la mà. Quan l’autoritat del sobirà era sancionada directament per Déu no necessitava cap altra mena de justificació ni de recurs propagandístic: en tenia prou mostrant-se i exhibint-se de la manera més majestàtica possible, amb tota la pompa i circumstància, reblert d’oripells, medallons i d’altres atributs de la règia potestat.
I un museu com el MuVIM és segurament l’espai més adequat per analitzar com ha canviat la imatge del poder i posar en evidència el poder propagandístic de la imatge artística. Perquè, al cap i a la fi, la vinculació entre poder i propaganda és un fet idiosincràticament modern.
Lugar Sala Parpalló y Sala Alfons Roig.