Parlarem amb Juan de la Cruz dels seus orígens, de com va passar d’aficionat a professional fent fotografia útil i per a tots els públics, de les BBC, noces, batejos i comunions, de les tres B, bo, bonic i barat, dels tres tipus de clients, de la soledat del fotògraf, de com comprar la llibertat de fotografiar, de què té a veure la fotografia de noces amb la d’arquitectura, de les virtuts i inconvenients per rebre un premi, de com pot ser que la il·lusió i l’entusiasme del fotògraf siguen el combustible de les institucions i l’efecte kleenex, de l’endogàmia de la fotografia, de “grupis” i “fashion victims”, de Falcon Crest, Gran Hermano, Operación Triunfo i els seus efectes en les tendències, de soroll i contaminació visual, de la incapacitat de concebre projectes a mitjà o llarg termini, de l’hegemonia de la qualitat, de l’honestedat de la fotografia comercial i publicitària enfront del fotoperiodisme, de la confusió sorgida per la democratització de la fotografia i la necessitat d’humanitzar la tecnologia, de la conveniència de trobar El Dorado davall dels nostres peus o a la porta de casa.
També parlarem d’un altre tipus de treballs que aparentment no són tan útils, “Pan, vino y azúcar”, “En blanco”, “La ciudad elegida” i “mantenYmiento”.
Podem entendre un futur sense abelles, sense memòria, sense àlbums fotogràfics, sense cultura, a la fi? Dirigit a tots els amants de la fotografia, ja siguen autors, consumidors o curadors.
Biografia:
Juan de la Cruz Megías Mondéjar (Cabezo de Torres, Murcia, 1959). Fotògraf.
Va començar a fotografiar als 11 anys, quan el seu pare li va regalar una Voigtländer per Nadal. La seua afició es va convertir en la seua professió des que va obrir el seu primer estudi quan tenia 19 anys. Sense mestre, però amb molta curiositat, va aprendre els rudiments primer i va perfeccionar la tècnica després per a la fotografia social (retrats i BBC) i també per a la industrial (arquitectura, imatge corporativa, publicitat).
L’any 2000 la recopilació de fotos de noces, Bodas/Weddings, 1979-1999 va guanyar el premi al millor portfolio en PhotoEspaña, publicant-se després Vivas los novios, registre sociològic al voltant de tals celebracions, amb humor i amor.
El seu treball s’ha recollit en els llibres Bodas/Weddings, 1979-1999 (Barcelona, Galeria H2O, 1999), Vivan los novios (Madrid, La Fàbrica, 2005), Pan, vino y azúcar (Saragossa, 2007) i Latidos de hormigón (Múrcia, 2009), en revistes especialitzades de fotografia i d’arquitectura i s’ha exposat a Espanya i fora de les nostres fronteres (H₂O de Barcelona, 1999; Toulouse; Un piso de 50 metros, en col·laboració amb el mexicà Ricardo Milla, al pati del Reina Sofia; Biennal d’arquitectura, Venècia, 2002; Raylovsky, València; All inclusivament, Lödz (Polònia), Pingyao (Xina), Liptovsky Mikulas (Eslovàquia) 2007-2008; Laberinto de miradas, el Perú, Nicaragua, Miami, l’Argentina, 2008; Espanya contemporània, Mèxic, D.F., 2011).
Ha impartit tallers a Múrcia, on resideix, Gijón, Nicaragua, Conca o Osca.
El seu treball més personal es recull en Pan, vino y azúcar, una crònica generacional sobre l’Espanya de la Transició a través de les fotos que va prendre en el seu entorn entre els catorze i els vint anys, i de les quals opina que les va fer “quan no sabia fotografia, però que són, segurament, les meues millors fotos”.
Més recentment i, encara inèdits, són La ciudad elegida, 2017, i MantenYmiento, 2019.
L’Ajuntament de Múrcia va donar el seu nom a un carrer en la seua localitat natal.